Havia de ser un partidàs i ho va ser des d'un principi. Cara a cara, dos grans d'Europa amb l'objectiu de guanyar o guanyar. I això que van sorprendre alguns arguments de sortida. El del Milan, perquè Allegri va deixar Patoa la banqueta, en benefici de l'exmadridista Robinho. Això del Barça, no tant, perquè Guardiola ja havia apostat abans aquesta temporada diverses vegades per un 3-4-3 amb cert risc, encara que cobrint-se les espatlles amb el treball de Sergio Busquets.
Va ser un partit vibrant des de l'inici, amb un Milan amb ganes de menjar-se el món i pressionant fins el conductor de l'autocar del Barça. Així, Boateng va buscar en el primer minut als puntes milanistes però va trobar resposta en l'anticipació de Keita.
Treball, treball i treball. Guardiola sempre els demana el mateix i va tocar remar al principi. Ho va demostrar Thiago avortant el que podria haver estat una oportunitat d'un Ibra amb fam de venjança.
Va ser un partit molt emocionant, però hem va agradar més el partit del Madrid.
ResponEliminaen el del madrid van haver-hi més jols però en el del barça va haver-hi millor futbol
ResponElimina